dijous, 19 de març del 2009

Contra els polls: Filvit xampú

Que consti que no defenso el Pla Bolonya. Estic totalment en contra dels pollosos (d'acord, també n'hi ha que no ho són) que estan en contra d'aquest nou Pla, i tinc les meves raons. Però del què vull parlar avui no és d'això. He començat parlant de Bolonya per enllaçar-ho amb els recents incidents que han protagonitzat els Mossos d'Esquadra a Barcelona contra els estudiants que portaven tancats des de feia quatre mesos a l'edifici històric de la UB i que han estat desallotjats aquesta matinada. Els Mossos tenien una ordre judicial per desallotjar aquests estudiants, i el procés s'hauria pogut dur a terme pacíficament si les dues parts haguessin fet el que havien de fer. Però els anti-bolonya, tossuts ells, no volien marxar, i els Mossos han hagut d'utilitzar la força bruta per escampar la congregació de polls. No crec en la violència si és que no és l'última via per fer-los fora.
Els estudiants ho sabien, sabien que si s'hi resistien hi hauria violència, coneixen perfectament els Mossos d'Esquadra d'en Saura... precisament era el que volien, que hi hagués marro, i si podia ser, algun heroi, així se'n faria ressò als mitjans. Els Mossos han fet fora els polls de la UB, però aquests són persistents i continuaran donant guerra, sempre provocant l'autoritat per aconseguir el que ells volen. Fins i tot jo, fa un temps, hauria cridat al costat dels anti-bolonya càntics com: "aquesta és la vostra democràcia!", "no a la MAT!", o fins i tot "volem fumar més porros!". No em mullaré a dir que sempre són els mateixos perquè sé que no seria ben bé cert, i perquè uns quants discreparien. El tema aquest de Bolonya m'està començant a cansar i, com a mi, em sembla que a força més gent. No sé, crec que potser hauria estat més efectiu i menys dramàtic intentar discutir això per via de les paraules i no amb una amenaça d'epidèmia de polls a les universitats. No vull que ningú pensi que recolzo les actuacions dels Mossos, al contrari, crec que s'haurien d'haver reprimit. I això demostra un cop més que el cos policial català està perdent la seva identitat, però aquest és un altre tema que pot portar molta cua. Encara que ja ho he dit abans, vull deixar clar que són burros els anti-bolonya per provocar, i burros també els Mossos per deixar-se endú.

dimecres, 4 de març del 2009

Cap de setmana a París

A París hi tindran el Louvre, la Torre Eiffel i Notre Dame, però el què són albergs, no. Aquest cap de setmana he estat a la capital francesa amb 11 companys més i ens hem allotjat a un alberg juvenil del barri de "no vulguis saber on", a prop de la plaça de la República. El preu de 20 euros la nit era una ganga si tenim en compte que la vida a París és cara. Llàstima que amb dos dies no t'acabis aquesta ciutat plena de racons meravellosos. Explicaria totes les anècdotes que poden passar en un sol cap de setmana allà dalt, però es faria llarg. Només vull cagar-me en el clima i en en Sarkozy, que ens va fer aterrar a gairebé cent quilòmetres de l'aeroport de Beauvais, i això va destarotar els nostres plans, treballats al mil·límetre.
Era el segon cop a la meva vida que anava a París, i no dubto que si algun dia tinc l'oportunitat de tornar-hi ho faré. Però ara m'he de concentrar en Estocolm, on espero poder anar d'aquí no gaire amb un Ryanair d'aquests que no fan mal a la butxaca.

dimarts, 3 de març del 2009

Sentir-se imbècil


No hi ha res com escopir amb xuleria i quedar-te amb la baba penjant de la barbeta per acabar enganxant-se a la suadera...l'altre dia em vaig sentir així d'inútil quan anava a fer esport. Tranquils, demà tornaré a escriure alguna cosa.