dijous, 19 de febrer del 2009

Prohibim-ho tot!

Ahir havent dinat, fent "zapping", vaig veure a l'informatiu Telecinco una notícia que em va fer caure les pilotes pantalons avall. Es veu que a l'estació de Chesire del Regne Unit ara han prohibit a les parelles fer-se petons per despedir-se en segons quines zones. La raó? l'aglomerament de persones que es produeix en hores puntes. Per això han habilitat zones perquè els pecadors vagin a besar-se i a tocar-se. Suposo que per això és tant conegut, l'humor anglès.
Ara les parelles ja no es poden fer petons allà on vulguin, i aviat, ni ells ni ningú no podrem respirar aire sense que ens vingui un polícia a posar-nos una multa. Ja ho veig:
- Documentació, siusplau.
- Perdoni?
- Sí, estava respirant aire en aquesta zona on està prohibit.

divendres, 13 de febrer del 2009

Girobicing pel segle XXVII


Tots els estudiants, treballadors, no treballadors, immigrants, nets i bruts de Barcelona coneixen el sistema de lloguer de biciletes que va sorgir el març del 2007, a través del qual, amb una targeta electromagnètica, pots disposar d’una bicicleta un temps limitat abans de tornar-la a alguna estació de Bicing. Certament aquest invent (bé, tampoc invent perquè això ja existia) de l’Ajuntament de Barcelona va causar furor en el seu moment i actualment funciona notablement bé i la gent n’està prou satisfeta. Però en aquest post no vull parlar del Bicing de Barcelona, sinó de la possibilitat d’implantar-ne un a Girona. Recenment ha aparegut un grup al facebook en favor d’un Bicing a la nostra estimada ciutat, on des d’allà s’intenta pressionar l’Ajuntament de Girona per tal d’instaurar quant abans aquest sistema. El nostre ajuntament volia potenciar l’ús del transport públic, no? Doncs això és potenciar-ne el seu ús. No només els estudiants pollosos (jo en sóc estudiant, però no pollós) sinó també els ciutadans de Girona, crec, acceptarien aquesta proposta de Bicing de bon grat: comportarà menys embussos de trànsit a la ciutat i una millora del medi ambient. Però el problema és que l’ajuntament, ara per ara, opina que hi ha altres plans millors per Girona

Ahir dia 12 de febrer, al Diari de Girona i a partir de les 11h, l’alcalde(/essa?) Anna Pagans responia a diferents preguntes fetes per ciutadans de Girona a través d’un xat. Aquí us adjunto la meva pregunta sobre el bicing i la seva resposta:

Com tenim el tema Bicing a Girona? Al facebook ha aparegut un grup a favor d’aquest bicing on s’hi han adherit gairebé mil persones. Potser seria hora de posar aquest tema a la taula i parlar-ne.
» Hem parlat de la possibilitat d"implantar el bicing a la ciutat, fet que implica un cost molt important per a l"ajuntament. En aquests moments crec que no és prioritari i avançarem més en acabar carrils-bici, per autobusos, per anar potenciant l"ús dels transports públics. Això no vol dir que més endavant, en moments de major tranquil.litat pressupostària, no ho portem a terme.

Per la seva resposta l’alcalde(/essa?) ens dóna a entendre que és voluntat de l’Ajuntament la implantació d’aquest sistema, però no és prioritari. En tot cas ja s’instal·larà en un futur pròxim. En saben molt els socialistes, d’això: bla, bla, bla. I jo em pregunto: arribarà el Bicing a Girona abans o després que es canviï de sexe?

Aquí us adjunto el link perquè pogueu veure les diferents preguntes que van fer els lectors de Diari de Girona a n’Anna Pagans: http://comunitat.diaridegirona.cat/servicios/entrevistaChat/entrevistaChat.jsp?pIdEntrevistaChat=388&pIdPortal=15

dimarts, 10 de febrer del 2009

Planetacurioso


Avui, navegant per internet sense cap rumb, he descobert una pàgina web força interessant on l'autor, com en un bloc, va publicant articles sobre quasevol cosa. La pàgina web, www.planetacurioso.com/, no decepcionarà totes aquelles persones curioses que sempre volen saber-ne més. Per suposat que hi ha tonteries, però aquestes solen ser entretingudes. Només perquè us en feu una idea, en un article explica com un jugador d'un equip de futbol professional anglès, després de ser expulsat per l'àrbitre, va aparèixer al camp de futbol amb una espasa i un pal de golf (¿?); o una noia de vint anys que treballava al McDonnald's (i, no cal dir, sense títol de Batxillerat (la noia)) que va passar una nit a la presó per servir una hamburguesa salada. Si estàs deprimit i necessites una mica d'alegria a la teva vida pots anar a aquesta web o passar pel bloc d'en Marc.


En realitat avui havia d'escriure sobre la Seguretat Social perquè ahir tenia hora al Güell per fer-me unes radiografies i, per variar, m'hi vaig tirar una hora i mitja. Arran d'això vaig pensar que escriuria sobre la nostra pobra i malcriticada Seguretat Social, però he preferit fer-vos coneixedors d'aquesta web que a mi tan m'ha agradat. Res més, espero que la disfruteu i dir que ja porto dos dies seguits escrivint al bloc! us deixo una foto que he trobat a la pàgina i que de ben segur ja haureu vist en algun altre lloc: una imatge de la Terra de nit a vista de satèl·lit.

dilluns, 9 de febrer del 2009

David contra Goliat



Ahir l'Sporing de Gijón no va poder evitar la imminent derrota davant del F.C.Barcelona. Ni l'Sporting ni cap altre equip aquesta temporada (amb l'excepció del Numància, ara divuitè a la lliga) han aconseguit batre el fuhrer indiscutible del futbol espanyol. El que més gràcia em fa de tot això és que equips detestables i vomitius -amb tot el respecte del món- plens d’abominables (¿persones?), es creixen a l’hora de jugar contra el líder i fan el partit de la seva miserable i, espero, curta vida. Volen poder dir que el Barça, en el seu moment d’esplendor, va caure sota les botes del seu equip, volen poder dir: “jo un dia vaig guanyar el F.C.Barcelona”. Però, de moment, tots segueixent somniant l’impossible. Tan sols el Girona F.C. és l’únic equip que, ara per ara, seria digne de guanyar el Barça (però només si no comptés amb les baixes d’Igor da Souza i Felipe a l’onze inicial).

Fora conyes. Aquest post està inspirat en el partit d’ahir, però sobretot recordant el partit de l’11 de gener contra l’Osasuna. Em sembla que tothom sap de quin partit parlo. Aquell partit en què “fair play” i “Osasuna” van esmicolar-se en mil bocins; aquell partit en què a ningú,ni a la seva mare, li hauria molestat que en Juanfran es trenqués els lligaments dels dos genolls o l’espina dorsal a l’altura de les cervicals. Però el Barça no perdona, i qui la fa la paga. Com dues sagetes enverinades va tocar allà on feia més mal, i va remuntar l’1 a 2, demostrant, un cop més, la supremacia del bon futbol sobre el cuer de la lliga. Res més, he quedat ben desfogat (em feia falta, després d’haver escoltat el poruc empat de l’Alicante contra el Girona per la ràdio).

divendres, 6 de febrer del 2009

Raig de llum, il·lumina'm, treu-me el fum

No és que hagi estat vint dies seguits sense parar fent exàmens. Vaig prometre un post tant bon punt acabés d'examinar-me i no he complert. Culpa meva. Sóc el primer culpable, com també sóc el primer culpable de no tenir una inspiració mereixedora de plasmar-la en un post. Sabia que em passaria, però no esperava que pogués passar tan aviat: he de fer un segon escrit i ja se m'han acabat les idees (sí, ja sé que n'hi ha moltes, però les poques que se m'han acudit eren poc consistents). Em trenco el cap sovint pensant què puc escriure, però no em vull amargar l'existència perquè avui o demà no em surten les idees pel post...ara que hi penso, des que tinc bloc -una mica abans, de fet- tinc una espècie d'adicció que gairebé no em deixa passar un dia sense llegir algun bloc! merda, ja m'hi he enganxat.
PD: gràcies a la pàgina web que em va recomanar en Marc (www.goear.com) estic redescobrint moltes cançons que creia desaparegudes, us la recomano.
PD: em sap greu un post tan insípid (ja ho he dit)