cabrons manipuladors

"Quina merda!", pensareu. "El desgraciat aquest s'ha rascat les pilotes nou mesos per intentar tornar amb un post digne i el molt inútil ens fa llegir això". Realment no és un gran post per tornar de l'exili intel·lectual, però és el que hi ha. Doneu gràcies que escric ara que estic d'exàmens...podria començar a donar excuses, però fins ara he tingut el cervell una mica sec (literàriament parlant, és clar). Al tema: ahir a la tarda/vespre anava amb tren fins a Barcelona per jugar un partit oficial del Pomes Agres FC. (pel que es veu sóc el fitxatge estrella, en Kiko Ratón del Girona, que diríem...) i em vaig fixar que a la pantalla dels nous trens de la Renfe, aquells trens nous que sembla mentida que siguin de la renfe, hi havia un futimer de dades: que si el temps atmosfèric i l'hora, les parades de tren, el número de vagó, l'adreça del meu blog, etc. Vaig fixar-me, també, que en aquesta pantalla-enciclopèdia hi apareixia, a més, la velocitat en Km/h. "No està malament! anem a 153 Km/h..." em deia a mi mateix. Perquè després diguin que els trens tarden dues hores des de Girona a Barcelona! Però quina va ser la meva sorpresa quan, entre les estacions de Sant Celoni i Clot Aragó, la velocitat no apareixia a la pantalla...me la vaig quedar mirant força estona (la pantalla, no la rossa del costat) i de tan en tan apareixia fugaçment "115Km/h" o "116Km/h". Però quan el tren va començar a accelerar una mica més, gairebé sense que ningú se n'adonés, de cop a la pantalla sortia, ben gran i fent goig un 135 ben bonic. Sé que segurament pensareu que és una tonteria, però a mi em va fer "gràcia"...tanta que vaig agafar els apunts d'internacional públic i al cap de quinze minuts va acabar sortint això. Val a dir que la lletra em va sortir més aviat com la d'un nen que acaba d'aprendre a escriure la lletra "a". Ja podeu donar les gràcies a la Renfe, perquè sense ells aquest post no hauria nascut. Bon Nadal a tots els qui m'heu llegit, i als qui no, que us donguin pel sac. I bon any nou, per suposat...

Contra els polls: Filvit xampú

Que consti que no defenso el Pla Bolonya. Estic totalment en contra dels pollosos (d'acord, també n'hi ha que no ho són) que estan en contra d'aquest nou Pla, i tinc les meves raons. Però del què vull parlar avui no és d'això. He començat parlant de Bolonya per enllaçar-ho amb els recents incidents que han protagonitzat els Mossos d'Esquadra a Barcelona contra els estudiants que portaven tancats des de feia quatre mesos a l'edifici històric de la UB i que han estat desallotjats aquesta matinada. Els Mossos tenien una ordre judicial per desallotjar aquests estudiants, i el procés s'hauria pogut dur a terme pacíficament si les dues parts haguessin fet el que havien de fer. Però els anti-bolonya, tossuts ells, no volien marxar, i els Mossos han hagut d'utilitzar la força bruta per escampar la congregació de polls. No crec en la violència si és que no és l'última via per fer-los fora.

Els estudiants ho sabien, sabien que si s'hi resistien hi hauria violència, coneixen perfectament els Mossos d'Esquadra d'en Saura... precisament era el que volien, que hi hagués marro, i si podia ser, algun heroi, així se'n faria ressò als mitjans. Els Mossos han fet fora els polls de la UB, però aquests són persistents i continuaran donant guerra, sempre provocant l'autoritat per aconseguir el que ells volen. Fins i tot jo, fa un temps, hauria cridat al costat dels anti-bolonya càntics com: "aquesta és la vostra democràcia!", "no a la MAT!", o fins i tot "volem fumar més porros!". No em mullaré a dir que sempre són els mateixos perquè sé que no seria ben bé cert, i perquè uns quants discreparien. El tema aquest de Bolonya m'està començant a cansar i, com a mi, em sembla que a força més gent. No sé, crec que potser hauria estat més efectiu i menys dramàtic intentar discutir això per via de les paraules i no amb una amenaça d'epidèmia de polls a les universitats. No vull que ningú pensi que recolzo les actuacions dels Mossos, al contrari, crec que s'haurien d'haver reprimit. I això demostra un cop més que el cos policial català està perdent la seva identitat, però aquest és un altre tema que pot portar molta cua. Encara que ja ho he dit abans, vull deixar clar que són burros els anti-bolonya per provocar, i burros també els Mossos per deixar-se endú.

Cap de setmana a París

A París hi tindran el Louvre, la Torre Eiffel i Notre Dame, però el què són albergs, no. Aquest cap de setmana he estat a la capital francesa amb 11 companys més i ens hem allotjat a un alberg juvenil del barri de "no vulguis saber on", a prop de la plaça de la República. El preu de 20 euros la nit era una ganga si tenim en compte que la vida a París és cara. Llàstima que amb dos dies no t'acabis aquesta ciutat plena de racons meravellosos. Explicaria totes les anècdotes que poden passar en un sol cap de setmana allà dalt, però es faria llarg. Només vull cagar-me en el clima i en en Sarkozy, que ens va fer aterrar a gairebé cent quilòmetres de l'aeroport de Beauvais, i això va destarotar els nostres plans, treballats al mil·límetre.

Era el segon cop a la meva vida que anava a París, i no dubto que si algun dia tinc l'oportunitat de tornar-hi ho faré. Però ara m'he de concentrar en Estocolm, on espero poder anar d'aquí no gaire amb un Ryanair d'aquests que no fan mal a la butxaca.

Sentir-se imbècil

No hi ha res com escopir amb xuleria i quedar-te amb la baba penjant de la barbeta per acabar enganxant-se a la suadera...l'altre dia em vaig sentir així d'inútil quan anava a fer esport. Tranquils, demà tornaré a escriure alguna cosa.

Prohibim-ho tot!

Ahir havent dinat, fent "zapping", vaig veure a l'informatiu Telecinco una notícia que em va fer caure les pilotes pantalons avall. Es veu que a l'estació de Chesire del Regne Unit ara han prohibit a les parelles fer-se petons per despedir-se en segons quines zones. La raó? l'aglomerament de persones que es produeix en hores puntes. Per això han habilitat zones perquè els pecadors vagin a besar-se i a tocar-se. Suposo que per això és tant conegut, l'humor anglès.

Ara les parelles ja no es poden fer petons allà on vulguin, i aviat, ni ells ni ningú no podrem respirar aire sense que ens vingui un polícia a posar-nos una multa. Ja ho veig:

- Documentació, siusplau.

- Perdoni?

- Sí, estava respirant aire en aquesta zona on està prohibit.

Girobicing pel segle XXVII

Tots els estudiants, treballadors, no treballadors, immigrants, nets i bruts de Barcelona coneixen el sistema de lloguer de biciletes que va sorgir el març del 2007, a través del qual, amb una targeta electromagnètica, pots disposar d’una bicicleta un temps limitat abans de tornar-la a alguna estació de Bicing. Certament aquest invent (bé, tampoc invent perquè això ja existia) de l’Ajuntament de Barcelona va causar furor en el seu moment i actualment funciona notablement bé i la gent n’està prou satisfeta. Però en aquest post no vull parlar del Bicing de Barcelona, sinó de la possibilitat d’implantar-ne un a Girona. Recenment ha aparegut un grup al facebook en favor d’un Bicing a la nostra estimada ciutat, on des d’allà s’intenta pressionar l’Ajuntament de Girona per tal d’instaurar quant abans aquest sistema. El nostre ajuntament volia potenciar l’ús del transport públic, no? Doncs això és potenciar-ne el seu ús. No només els estudiants pollosos (jo en sóc estudiant, però no pollós) sinó també els ciutadans de Girona, crec, acceptarien aquesta proposta de Bicing de bon grat: comportarà menys embussos de trànsit a la ciutat i una millora del medi ambient. Però el problema és que l’ajuntament, ara per ara, opina que hi ha altres plans millors per Girona

Ahir dia 12 de febrer, al Diari de Girona i a partir de les 11h, l’alcalde(/essa?) Anna Pagans responia a diferents preguntes fetes per ciutadans de Girona a través d’un xat. Aquí us adjunto la meva pregunta sobre el bicing i la seva resposta:

Com tenim el tema Bicing a Girona? Al facebook ha aparegut un grup a favor d’aquest bicing on s’hi han adherit gairebé mil persones. Potser seria hora de posar aquest tema a la taula i parlar-ne.
» Hem parlat de la possibilitat d"implantar el bicing a la ciutat, fet que implica un cost molt important per a l"ajuntament. En aquests moments crec que no és prioritari i avançarem més en acabar carrils-bici, per autobusos, per anar potenciant l"ús dels transports públics. Això no vol dir que més endavant, en moments de major tranquil.litat pressupostària, no ho portem a terme.

Per la seva resposta l’alcalde(/essa?) ens dóna a entendre que és voluntat de l’Ajuntament la implantació d’aquest sistema, però no és prioritari. En tot cas ja s’instal·larà en un futur pròxim. En saben molt els socialistes, d’això: bla, bla, bla. I jo em pregunto: arribarà el Bicing a Girona abans o després que es canviï de sexe?

Aquí us adjunto el link perquè pogueu veure les diferents preguntes que van fer els lectors de Diari de Girona a n’Anna Pagans: http://comunitat.diaridegirona.cat/servicios/entrevistaChat/entrevistaChat.jsp?pIdEntrevistaChat=388&pIdPortal=15

Planetacurioso

Avui, navegant per internet sense cap rumb, he descobert una pàgina web força interessant on l'autor, com en un bloc, va publicant articles sobre quasevol cosa. La pàgina web, www.planetacurioso.com/, no decepcionarà totes aquelles persones curioses que sempre volen saber-ne més. Per suposat que hi ha tonteries, però aquestes solen ser entretingudes. Només perquè us en feu una idea, en un article explica com un jugador d'un equip de futbol professional anglès, després de ser expulsat per l'àrbitre, va aparèixer al camp de futbol amb una espasa i un pal de golf (¿?); o una noia de vint anys que treballava al McDonnald's (i, no cal dir, sense títol de Batxillerat (la noia)) que va passar una nit a la presó per servir una hamburguesa salada. Si estàs deprimit i necessites una mica d'alegria a la teva vida pots anar a aquesta web o passar pel bloc d'en Marc.

En realitat avui havia d'escriure sobre la Seguretat Social perquè ahir tenia hora al Güell per fer-me unes radiografies i, per variar, m'hi vaig tirar una hora i mitja. Arran d'això vaig pensar que escriuria sobre la nostra pobra i malcriticada Seguretat Social, però he preferit fer-vos coneixedors d'aquesta web que a mi tan m'ha agradat. Res més, espero que la disfruteu i dir que ja porto dos dies seguits escrivint al bloc! us deixo una foto que he trobat a la pàgina i que de ben segur ja haureu vist en algun altre lloc: una imatge de la Terra de nit a vista de satèl·lit.

David contra Goliat

Ahir l'Sporing de Gijón no va poder evitar la imminent derrota davant del F.C.Barcelona. Ni l'Sporting ni cap altre equip aquesta temporada (amb l'excepció del Numància, ara divuitè a la lliga) han aconseguit batre el fuhrer indiscutible del futbol espanyol. El que més gràcia em fa de tot això és que equips detestables i vomitius -amb tot el respecte del món- plens d’abominables (¿persones?), es creixen a l’hora de jugar contra el líder i fan el partit de la seva miserable i, espero, curta vida. Volen poder dir que el Barça, en el seu moment d’esplendor, va caure sota les botes del seu equip, volen poder dir: “jo un dia vaig guanyar el F.C.Barcelona”. Però, de moment, tots segueixent somniant l’impossible. Tan sols el Girona F.C. és l’únic equip que, ara per ara, seria digne de guanyar el Barça (però només si no comptés amb les baixes d’Igor da Souza i Felipe a l’onze inicial).

Fora conyes. Aquest post està inspirat en el partit d’ahir, però sobretot recordant el partit de l’11 de gener contra l’Osasuna. Em sembla que tothom sap de quin partit parlo. Aquell partit en què “fair play” i “Osasuna” van esmicolar-se en mil bocins; aquell partit en què a ningú,ni a la seva mare, li hauria molestat que en Juanfran es trenqués els lligaments dels dos genolls o l’espina dorsal a l’altura de les cervicals. Però el Barça no perdona, i qui la fa la paga. Com dues sagetes enverinades va tocar allà on feia més mal, i va remuntar l’1 a 2, demostrant, un cop més, la supremacia del bon futbol sobre el cuer de la lliga. Res més, he quedat ben desfogat (em feia falta, després d’haver escoltat el poruc empat de l’Alicante contra el Girona per la ràdio).

Raig de llum, il·lumina'm, treu-me el fum

No és que hagi estat vint dies seguits sense parar fent exàmens. Vaig prometre un post tant bon punt acabés d'examinar-me i no he complert. Culpa meva. Sóc el primer culpable, com també sóc el primer culpable de no tenir una inspiració mereixedora de plasmar-la en un post. Sabia que em passaria, però no esperava que pogués passar tan aviat: he de fer un segon escrit i ja se m'han acabat les idees (sí, ja sé que n'hi ha moltes, però les poques que se m'han acudit eren poc consistents). Em trenco el cap sovint pensant què puc escriure, però no em vull amargar l'existència perquè avui o demà no em surten les idees pel post...ara que hi penso, des que tinc bloc -una mica abans, de fet- tinc una espècie d'adicció que gairebé no em deixa passar un dia sense llegir algun bloc! merda, ja m'hi he enganxat.

PD: gràcies a la pàgina web que em va recomanar en Marc (www.goear.com) estic redescobrint moltes cançons que creia desaparegudes, us la recomano.

PD: em sap greu un post tan insípid (ja ho he dit)

Neix el "culdelalleona"

Sí. Per fi, avui 27 de gener de 2009, i jo enmig dels meu primers exàmens a l'UdG, enceto el nou bloc gironí que causarà sensació a Girona i comarques. Despés d'haver-me estat viciant durant setmanes a d'altres blocs d'amics, coneguts i algun desgraciat he decidit crear-me el meu propi bloc. La intenció del "culdelalleona" no és més que escriure de tant en tant i quan em vingui de gust o tingui alguna cosa a dir. Però no em vull allargar ni us vull avorrir, us deixo per avui, i quan acabi exàmens ja encetaré un nou post per anar fent ambient al bloc...